FAQ

FAQ

La traducció assistida per ordinador (TAO), o computer-assisted translation (CAT) en anglès, és una traducció feta per una persona amb l'ajuda d'un programa informàtic. Es diferencia de la traducció automàtica pel fet que aquí el traductor intervé en tot moment en el procés: el traductor és qui tradueix, i no la màquina, que només li fa d'“assistent”.

Els programes de TAO que fan servir els proveïdors professionals de serveis de traducció solen constar d'un editor de textos, un gestor de memòries de traducció, un gestor terminològic, un gestor de projectes i opcions de traducció automàtica de suport. Alguns dels programes de traducció assistida més utilitzats són el Trados Studio, el MemoQ, el Transit, el Wordfast i el Déjà Vu.

En termes generals, les eines de TAO es basen en la reutilització de textos ja traduïts i revisats per un traductor humà (que estan emmagatzemats en una memòria de traducció), i en un sistema de detecció de coincidències que permet aprofitar frases idèntiques o similars ja traduïdes. Quan el programa detecta una frase d'aquestes característiques, proposa al traductor que la faci servir, i el traductor decideix.

Els programes de TAO permeten garantir un alt grau de coherència entre traduccions d'un mateix client, així com uns preus més competitius en cas de textos de naturalesa molt repetitiva (manuals, informes de gestió, auditories, instruccions de feina, actualitzacions, etc.), ja que s'apliquen unes taules de descomptes.

La traducció automàtica (TA), o machine translation (MT) en anglès, és la que fa al 100 % una màquina, sense que hi hagi intervenció humana. En aquests casos el traductor es converteix en posteditor i la seva funció consisteix a revisar la traducció que genera la màquina. La traducció automàtica sol basar-se en regles o corpus lingüístics (o en una combinació de tots dos) que ha programat i configurat prèviament un lingüista computacional.

Aquesta modalitat de traducció està avançant a passes de gegant a causa de la necessitat de traducció instantània que crea la navegació per internet, on proliferen els traductors gratuïts en línia. No obstant això, actualment només funcionen bé en camps d'especialitat molt concrets (tècnics, en general) i amb parelles d'idiomes de la mateixa família. Els traductors automàtics per a les combinacions català-castellà o neerlandès-alemany, per exemple, funcionen relativament bé, mentre que els traductors per a la combinació xinès-rus encara hauran d'esperar uns quants anys.

També cal tenir en compte per a què es farà servir el traductor automàtic. Per tenir una idea del que diu un lloc web?, doncs es pot fer servir sense cap problema. Per enviar unes especificacions tècniques a un nou client estranger?, llavors és totalment desaconsellable.

Creat l'any 2001, el Google Translate és un traductor gratuït en línia capaç de generar traduccions entre 64 llengües diferents, entre les quals, naturalment, el castellà, el català i l'alemany. Es calcula que cada mes el fan servir 200 milions d'usuaris. Com altres traductors en línia, utilitza bases de dades de documents multilingües gegantesques i un sistema de cerca estadística per trobar la millor traducció.

Les bases de dades del Google augmenten a mesura que els usuaris utilitzen el sistema, i és per això que tots els textos i els documents que es treballen amb el traductor del Google es queden a la xarxa i són accessibles a altres usuaris del sistema. L'absència absoluta de confidencialitat és un factor que convé recordar a l'hora de determinar en quins casos es pot utilitzar el Google Translate i en quins no.

Quant a qualitat, la sofisticació tècnica del sistema de Google avança a marxes forçades, i els resultats cada vegada són millors en segons quins àmbits i amb segons quins idiomes. No obstant això, el traductor de Google encara no és capaç de produir un text sense errades ni de donar al text el matís o l'estil necessaris en funció del destinatari del text.

Si optem, per exemple, per instal•lar el widget del Google Translate, de manera que quan el client alemany faci clic a la bandera alemanya del nostre web se li tradueixi automàticament la pàgina, és probable que el text resultant contingui errades, llacunes i imprecisions, cosa que posa en risc la bona comprensió per part del nostre client potencial i perjudica la bona imatge de la nostra empresa. Si fem servir el Google Translate per traduir automàticament a l'alemany una campanya publicitària dissenyada per a consumidors espanyols, per llançar-la després al mercat alemany sense cap tipus d'adaptació, els resultats poden ser un desastre estrepitós. I això per no parlar del que pot passar amb textos humanistes o literaris.

Avui dia, la millor manera de saber si el traductor de Google s'adequa a les nostres finalitats és emprar-lo i demanar després a un parlant natiu què opina de la traducció que ha generat la màquina. Al ritme a què avança la tècnica, pot ser que en un futur no gaire llunyà tot això no sigui necessari, però avui dia els resultats d'una traducció automàtica encara són molt incerts.

Una memòria de traducció és un fitxer bilingüe compost pels textos originals i els textos traduïts, en què les unitats de traducció (generalment frases separades per un punt) s'emmagatzemen alineades per formar equivalències entre els dos idiomes.

Les memòries de traducció es creen traduint amb un programa de TAO o alineant textos originals i traduccions ja fetes amb programes d'alineació. Alinear significa assignar a una frase, per exemple en espanyol, la frase equivalent en alemany; és a dir, establir una correspondència entre la frase espanyola i la frase alemanya.

Per entendre millor aquest concepte, podem imaginar-nos un glossari en Excel amb dues columnes: espanyol i alemany. En comptes de termes, aquest glossari pot estar format per frases, de manera que una columna contingui una frase en espanyol a cada casella, i una segona columna al seu costat contingui la traducció a l'alemany de cada frase. A continuació dibuixem una línia que uneix cada casella d'una columna amb la casella corresponent de la columna contigua, i d'aquesta manera “alineem” l'original amb la traducció. Els programes d'alineació fan aquesta operació automàticament i creen memòries de traducció en formats que després es poden obrir amb un programa de traducció assistida.

Els programes de traducció assistida fan servir memòries de traducció, que permeten aprofitar traduccions prèvies i optimitzar tant la coherència del text com la velocitat de traducció.

Els programes de TAO tenen una funció d'anàlisi que permet comparar el text nou amb tots els textos ja traduïts que conté la memòria de traducció (una mena de base de dades bilingüe). Un cop feta la comparació (anàlisi), el sistema indica de manera estadística quin grau de coincidència hi ha entre el material nou i el material emmagatzemat a la memòria.

Per exemple, pot indicar que un 36 % de les frases noves, posem per cas, ja consten traduïdes a la memòria de traducció. D'això se'n diuen “repeticions 100 %”, i vol dir que la frase amb què ens trobem en el text nou ja l'hem traduïda en una altra ocasió i en tenim la traducció a la memòria. Aquesta situació es dóna molt sovint quan actualitzem, per exemple, textos tècnics (manuals, software, fulls de dades, etc.), pel fet que l'actualització no modifica tot el text sinó només algunes parts.

La funció d'anàlisi també pot indicar l'existència de coincidències parcials, és a dir, de frases que no coincideixen al 100 % però que tenen diversos o molts elements en comú. Aquest tipus de coincidències parcials es coneixen com a “fuzzies”, i indiquen coincidències d'entre el 50 % i el 99 %.

Per reflectir aquestes repeticions a la tarifa de traducció, molts proveïdors de serveis de traducció fan servir taules de descomptes en funció dels percentatges de repetició. Així, per exemple, es pot oferir un descompte del 30 % de la tarifa original per repeticions 100 % —tinguem present que cal llegir-les sempre i integrar-les en el text, per la qual cosa porten feina igualment i cal remunerar-les— i un descompte del 15 % per a repeticions del 80 % al 99 %.

La norma de traducció més estesa avui dia és la norma UNE-EN 15038 “Serveis de traducció. Requisits per a la prestació del servei”, que regula tots els procediments implicats en la prestació d'un servei de traducció. Com que la qualitat d'una traducció com a producte depèn tant de criteris objectius (adequació, correcció ortogràfica) com de criteris subjectius (si l'estil agrada o no), aquesta norma no mira d'establir un control de qualitat del producte final, sinó un control de qualitat de tot el procés de producció (gestió del projecte, selecció del proveïdor adequat, perfil del traductor professional, revisió, postedició, facturació, gestió de reclamacions, etc.).

Com en molts altres àmbits industrials i professionals, en el sector de la traducció també està molt estesa la norma ISO 9001:2008, que determina els requisits d'un sistema de gestió de la qualitat. Malgrat que aquesta norma és de caràcter generalista i no específica per a la traducció, la seva implantació permet establir uns mecanismes de control de la qualitat

Actualment el comitè ISO internacional de serveis de traducció està estudiant la transposició de la norma UNE-EN 15038 a norma ISO internacional, així com la confecció de normes d'interpretació, postedició, traducció automàtica, equips d'interpretació simultània i terminologia, entre altres.

ProZ.com és un portal de traducció internacional en què conflueixen oferta i demanda. Els proveïdors de traducció (empreses i autònoms) introdueixen els seus currículums i les seves credencials i els clients que necessiten traduccions cerquen el proveïdor més adequat. El client també pot publicar la seva oferta i assignar-la “al millor postor”, pràctica que popularment es coneix com a “subhasta de traduccions” i els resultats de la qual no solen ser gaire recomanables en termes de qualitat de la traducció. Els duros a quatre pessetes no existeixen.

Els serveis bàsics de ProZ.com són gratuïts, encara que també són molt limitats. Per tenir accés a totes les funcionalitats cal fer-se'n membre premium i pagar una quota. A banda de la borsa de treball, entre els serveis de ProZ.com també hi ha fòrums lingüístics, glossaris, notícies, referències i formació.

Entre els avantatges que ProZ.com ofereix als clients destaca l'accés immediat a un munt de professionals de tots els idiomes que estan disposats a competir per aconseguir un encàrrec, cosa que pot acabar suposant un avantatge en el preu del servei. Entre els desavantatges cal ressaltar que els administradors del portal no exerceixen cap mena de control dels currículums que s'hi publiquen, ni pel que fa a la professionalitat del candidat ni pel que fa a la veracitat de les dades.

Hi ha altres portals de traducció, com per exemple TranslatorsCafe, Ediciona, LanguajeJobs o TranslatorsVillage.

Des del punt de vista estrictament lingüístic, l'espanyol de l'Amèrica Llatina pròpiament dit no existeix, perquè a Hispanoamèrica s'hi parlen pràcticament tantes varietats d'espanyol com països hi ha. Així doncs, no és el mateix l'espanyol que es parla a l'Argentina que l'espanyol que es parla a Mèxic, o l'espanyol de Veneçuela i el de l'Uruguai. Per tant, és una denominació de caràcter general i arbitrari que es fa servir per diferenciar l'espanyol d'Espanya de l'espanyol de l'Amèrica Llatina.

Se sospita que l'origen d'aquesta expressió es remunta al moment en què es va decidir crear diverses variants d'espanyol per al corrector ortogràfic del Word, incloent-hi les variants de tots els països d'Hispanoamèrica i també les variants “Traditional Sort” (la llengua de Cervantes, potser?) i “International Sort” (l'spanglish de Nova York?).

Deixant de banda els purismes lingüístics, cal reconèixer que en el sector de la traducció aquesta “variant” de l'espanyol ha arrelat fort, i que avui dia és freqüent rebre peticions de traducció de l'alemany a l'espanyol de l'Amèrica Llatina, sobretot en el sector de la publicitat i del màrqueting. Això vol dir, senzillament, que el producte va adreçat a un públic llatinoamericà, i que per tant l'espanyol que s'hi faci servir ha de reflectir els trets lingüístics d'aquests receptors. Naturalment, un text creat en l'espanyol de l'Amèrica Llatina no reflectirà mai les diferències idiomàtiques i els regionalismes de tots els països de parla hispana, però sí que pot tenir un estil, uns girs idiomàtics i una terminologia que s'adiguin més als usos de l'Amèrica Llatina que als d'Espanya. Les diferències no són poques, i per això és necessari fer-ne una adaptació hispanoamericana.

La navegació multilingüe a la xarxa ha fet necessari crear sistemes de traducció immediata de continguts que ens permetin informar-nos, comprar, reservar, comunicar-nos, etc. És per aquest motiu que avui dia proliferen a internet una gran quantitat de traductors gratuïts en línia.

En general, aquests traductors en línia són sistemes de traducció automàtica que es fonamenten en bases de dades multilingües compostes per centenars de milions de documents (vegeu-ne un exemple il•lustratiu alemany-espanyol aquí). Quan fem servir un traductor en línia per traduir una frase, un text o un web, el traductor farà una cerca estadística dins de la seva immensa base de dades per detectar unitats de text que coincideixin totalment o en part i les emprarà per a la traducció. Això vol dir que la màquina no “pensa” com ho pot fer un ésser humà i, per tant, no tradueix ni per gramàtica, ni per significat, ni per sintaxi ni per context: treballa per càlculs estadístics de coincidència sobre la base de textos ja traduïts. Que els textos coincidents que trobi a la seva base de dades siguin de bona o de mala qualitat determinarà la qualitat de la traducció final, en què també influirà la sofisticació tecnològica que pugui tenir el traductor en línia en ell mateix.

És molt important tenir present que, quan fem servir un traductor automàtic gratuït, tots els textos que hi introduïm o que li demanem que tradueixi passen a engruixir la base de dades del traductor, per la qual cosa és impossible garantir la confidencialitat dels nostres textos. La gratuïtat sempre té contrapartides, i la dels traductors en línia consisteix a disposar dels documents i dels textos dels usuaris per engruixir els seus corpus lingüístics. En el moment en què fem servir un traductor d'aquest tipus, estem donant el nostre consentiment exprés a la utilització posterior de tota la informació que hi introduïm.

La unitat de tarifació més habitual que es fa servir per pressupostar una traducció és la paraula d'origen. Aquesta unitat s'està imposant cada cop més en el mercat arran de l'ús de programes de traducció assistida per ordinador (TAO), que fan servir la paraula com a base per analitzar el volum d'un text i el grau de repetitivitat interna.

No obstant això, hi ha altres unitat que són igualment vàlides en funció del tipus de servei de traducció. Per exemple, les revisions solen facturar-se per hores o per pàgines, i en alguns països, com per exemple Alemanya, la unitat de tarifació més habitual és la línia (per més que, com acabem d'apuntar, va cedint el seu lloc a la paraula a mesura que s'estén l'ús de les eines de TAO).

Quan parlem de línia no ens referim a la línia que pugui aparèixer en un full o a la pantalla d'un ordinador, ni a cap línia estàndard de 8, 9 o 10 paraules que tot sovint es fa servir per als pressupostos de traducció (és un càlcul molt poc acurat que no reflecteix el volum real del text). Quan parlem de línia ens referim a una línia estàndard o normalitzada que sol contenir 50, 53 o 55 caràcters segons el país.

Si voleu més informació sobre la manera com s'elabora un pressupost de traducció de la combinació alemany-espanyol, visiteu l'entrada del nostre blog que en parla.

El terme "transcreació" procedeix del terme anglès "transcreation", que fusiona els termes "translation" i "creation", és a dir, "traducció" i "creació".

Es tracta d'un concepte molt en voga en aquests moments en la indústria de la traducció, i entronca directament amb una de les màximes més antigues de les arts traductorils: que una traducció no ha de semblar mai una traducció.

En aquest cas, no obstant això, la transcreació va un pas més enllà i proposa reformular pràcticament per complet el text original en la llengua destí a fi d'aconseguir que aquest desperti entre els lectors de la traducció el mateix efecte que provoca l'original entre els lectors de l'original.

Naturalment, aquesta tècnica s'utilitza majoritàriament en el camp de la publicitat, on a part dels conceptes de venda clau és necessari, fonamentalment, transmetre emocions. Per a això, els transcreadores adapten amb pràctica total llibertat el contingut, l'estil, les apel·lacions, les referències culturals, els noms, els llocs i tot element del text original que no encaixi en la cultura destí per al propòsit que es persegueix.

Es tracta d'una traducció extremadament creativa que, sempre que sigui possible, hauria de realitzar-se en estreta col·laboració amb l'empresa o el departament de publicitat del client.